Crec que tots varem sortir contents, el public , jo, i l'organització. Vam començar uns 15 i vam acabar mes de 30. A l'espectacle vaig explicar contes que d'alguna manera parlen de la guerra. Es contes anaben lligada, per la tematica i també per la reflexio sobre la necesitar de escoltar i explicar durant tota la nostra historia, tambe durant la guerra.
El programa de la sesio fou el seguent:
- Presentació personal
- Para la Cátedra de Historia de Galeano
- Introducció Cuentes i Guerra
- Las lagartijas Cuento popular de Burkina Faso
- El deseo de Galeano
- Las Mil grullas de Elsa Borneman
- Alemania mateix Anècdota real adaptada per mi
- El monstre pilós de Bichonnier,Henriette (Aquest no es un conte que parli de guerra, pero el vaig explicar per acabar amb una sensacio mes agradable, la gent va riure i van poder releaxar les tensions dels contes anteriors)
- Comiat
- El narrador al mig de l’oceà Popular persa
- Minitaller de papiroflexia --Van participar 25 o 30 persones del public
Una de les histories parla de Sadako, una nena que va viure a hiroshima i d'una tradicio japonesa de fer un miler de grues de paper (Semba Tsuru). Al final de la sessio vam fer un petit taller de papiroflexia per tal de que qui volgués pogues fer la seva grua de paper. Les grues portaven al parer escrit una adreça web on es pot trobar informacio e historia de Sadako, el conte, com plegar les grues de paper i enllaços amb el museo d'hiroshima on cada any gent de tot el mon envia mil grues de paper en memoria de Sadako i en representacio simbolica del seu desig de pau. http://www.milgrullasporlapaz.com.ar/link.htm
Us deixo unes fotos d'un taller per plegar 1000 grues
No hay comentarios:
Publicar un comentario